ARA PLA!!!: febrero 2009

Anècdotes!

Encara és hora d’ara que ens sembla que no van entendre el nostre objectiu de la segona entrevista: que parlessin tal com ho feien habitualment! Estaven molt pendents de si ho deien bé.
A més, tampoc van acabar d’entendre que havien de completar la frase i no canviar-la! Vam haver de tenir molta paciència!
A la primera entrevista, la Maria encara no havíem començat a enregistrar, quan li vam explicar de què anava, es va posar ja a explicar-nos-ho i amb molt d’entusiasme!
La Montserrat estava més pendent que la gravàvem i fins i tot una cosa no ens la va voler explicar fins que vam tancar la càmera. Va ser tancar-la i dir: “ Dons allò que us deia, nenes…”
Amb el que vam riure molt va ser amb en Martí, sobretot amb les seves intervencions contundents: “Primaris et dic!”, i la Montserrat li deia: “T’estan gravant, eh?!”
A la segona entrevista, a la pregunta on deia “Compres el cafè sense moldre o molrat?”, la Montserrat va dir: “No, jo no en gasto pas de cafè!”
I a la frase de: “Mentre dorms, _____ somies”, volíem que diguessin tabé i van dir: “Oh! I és clar que somio mentre dormo!”
Vam trobar una cosa curiosa... la Montserrat en comptes de dir poguéssim, deia posquéssim!
A la foto de la medusa que havien de dir per la fonètica, va dir pop i desprès "merlusa".
I a una altre fotografia, la de la platja, la Maria va dir: però si és Palamós! i no ens deia la paraula platja, que és la que volíem.

MORFOLOGIA DE LA PRIMERA ENTREVISTADA

Els resultats que hem obtingut d’aquest apartat, és a dir, el que l’entrevistada ha dit, ho posarem subratllat i el que hauria d’haver dit o seria més correcte dir és el que posarem entre parèntesis.

En el cas de les frases que tenen un punt davant, que són les que hem creat nosaltres, entre parèntesis posarem el que volíem que l’entrevistada digués, després d’escoltar la primera entrevista. Volem dir, que les paraules que deia morfològicament diferent o totalment diferent, hem fet frases per veure si realment les diu sempre o depenent de la conversa i el context.

Si la que mana a l’Ajuntament de Girona és una dona, es diu que tenim una (alcaldessa) alcaldessa.

· Nosaltres, naum de vacances a Granada cada hivern. (anauem)

Si ho veig tot clar, ho veig amb molta claridat. (claredat)

· Ara canto, després llegiré i llavors ballaré. (llavors, llavons)

Un vehicle que va per carretera i serveix per transportar molta càrrega és un camió.(camió)

· Avui mato gallines, ahir mataua porcs. (mataua)

Digues noms d’animals que coneguis que es digui molt diferent si és mascle o femella, com cavall euga (euga), vaca-toro, pollastre-gallina.

· Quan érem petits ens donàvem cops entre nosaltres. (una altra manera de dir “donar cops”) Picauem. (picauem)

Quan dorms només una estona curta, què dius que fas? Un cop de cap. (un son)

· Ahir fregauem l’escala. (fregauem)

Què mengem al final del dinar ? Les postres. (les postres)

· No compris patates, ja en tenim a casa. (hem de tenir-ne)

Quan s’acabi tot el mon serà el fi del món. (la fi)

· No és segur que plogui, per tant, a lo millor farà sol. (pude)

Com se’n diu d’un noi que queda sense pares? Orfenat. I d’una noia? Orfana. (orfe, òrfena)

· Mentre dorms, al mateix fer somies. (tabé)

Un cas com un cabàs. Dos cassos com dos cabassos.(casos)

· Tenia 100€, i ara dumés me’n queden 5. (dumés)

Què fas quan vas a donar un volt, quan et passeges? Un passeig. I si són més d’un? Passeigs. (un passeig, dos passeigs)

· Guita allà dalt! Un ovni. (guita)

Què es posen als peus els que baixen muntanyes amb neu? Esquís. (esquís)

· És necessari que li diguis a la teva mare perquè ens casem. (coneixi)

Com se’n diuen dels seients còmodes i de més d’una plaça on mirem la Tv i que solem tenir al menjador? Sofans. (sofàs)

· Hi ha molts cotxes a les carreteres. (autos)

Si una dona no és morta és viva. (viva)

· No podrè sopar que no hagi acabat els deures. (no podré sopar hasta que acabi els deures)

Aquest terreny és “de nosaltres”; és nostre. (nostre)

· Tens una cosa al nas. ___ que tens al nas fa angúnia. (no ho hem aconseguit, havia de dir “lo”)

Ho hem vist “unes quantes” vegades. Pots dir-ho d’una altra manera? Algunes. (algunes, diverses, varies)

· Jo me pregunto si podrem anar d’excursió. (me)

Si tinc un pastís, el parteixo en vuit trossos i me’n menjo un, me n’he menjat la meitat d’una quarta part. (vuitena/octava)

· Tinc que anar a comprar per demà dinar. (tinc de)

Si sobren sardines i les has de llençar, és que n’havies fet masses i si vénen justes i tothom menja les que vol és que ja n’has fet prous. (massa, prou)

· Tinc tota la feina a mig fer. (casibé feta)

Si els dimarts sempre vas al mercat, dius que hi vas sempre el dimarts. (cada/tots)

· La meva mare és diferenta de la seva germana bessona. (diferenta)

Quantes filles tens, si en tens més d’una i menys de tres? Dos. (dues/dugues)

· Per escriure faig servir dos bolígrafs. Un de blau i un de negre. (bolígrafs)

M’agraden molt les peres; sempre que puc me’n poso al plat i en menjo. (menjo, menjuc, menjut)

· Quan m’aixeco al dematí em rento la cara. (dematí)

No sé qui és aquest noi, ningú no me l’ha presentat, no el conec. (conec, coneixo)

· Aquesta casa em pertaneix a mi. (pertanyeix)

Si no ho vols fer, no ho facis. (facis, fagis)

· A la perruqueria enraono alt perquè amb els secadors no ens sentim. (enraono)

Si no li’n vol donar, que no li’n donguin. (doni, dongui)

· Parlo català perquè és el que sempre m’han ensenyat. (parluc)

Quan no en té prou, ho parteix per la meitat. (parteix)

· No me’n recordo del que vaig menjar ahir. (recorduc)

Els pagesos munyen les vaques cada dia.(munyen)

Aquesta criatura estossega. (tus, tosseix)

Si tots nosaltres posquéssim viure sense treballar, seríem molt feliços. (poguessim)

No ho va fer perquè no podia: No ho va posquer fer. (poder, poguer)

No ho pot fer encara que vulgui: No ho pot fer ni volguent. (volent, volguent)

Si bec més, aniria tot el dia al vàter a fer el riu. (begués, pixar/ fer pipi/orinar)

Compres el cafè sense moldre o molrat? (mòlt, molgut, molrat)

Aquest escriptor està tot el dia escriguent. (escrivint)

Posem el cul a la cadira i ens assentem. (asseiem, assentem)

To no saps com ha anat; si ho sabessis t’esgarrifaries.

Li agrada molt jeure; es passa el dia jaguent. (jaient, jaguent)

Fer-ho lentament vol dir fer-ho aplausit. (a poc a poc/poc a poc)

Sempre compro taronges, però avui no em vénen bé i en ves de taronges, compraré mandarines. (en ves de, en comptes de, enlloc de)

MORFOLOGIA DE LA SEGONA ENTREVISTADA

Si la que mana a l’Ajuntament de Girona és una dona, es diu que tenim una (alcaldessa) alcaldessa.

· Nosaltres, unauem de vacances a Granada cada hivern. (anauem)

Un vehicle que va per carretera i serveix per transportar molta càrrega és un camió.(camió)

· Ara canto, després llegiré i después ballaré. (llavors, llavons)

Digues noms d’animals que coneguis que es digui molt diferent si és mascle o femella, com cavall euga (euga), gall-gallina, ovella-borrec, mula-burro.

· Avui mato gallines, ahir vaig matar porcs. (mataua)

Quan dorms només una estona curta, què dius que fas? migdiada. (un son)

· Quan érem petits ens donàvem cops entre nosaltres. (una altra manera de dir “donar cops”) em va pegar. (picauem)

Què mengem al final del dinar ? Les postres. (les postres)

· Ahir fregaua l’escala. (fregauem)

Quan s’acabi tot el mon serà el final del món. (la fi)

· No compris patates, hem de gastar les que tenim a casa. (hem de tenir-ne)

Com se’n diu d’un noi que queda sense pares? huerfan. I d’una noia? huerfana. (orfe, òrfena)

· No és segur que plogui, per tant, a lo millor farà sol. (pude)

Un cas com un cabàs. Dos cassos com dos cabassos.(casos)

· Mentre dorms, també somies. (tabé)

Què fas quan vas a donar un volt, quan et passeges? Una caminada. I si són més d’un? Unes caminades. (un passeig, dos passeigs)

· Tenia 100€, i ara numés me’n queden 5. (dumés)

Què es posen als peus els que baixen muntanyes amb neu? Esquís. (esquís)

· Mira allà dalt! Un ovni. (guita)

Com se’n diuen dels seients còmodes i de més d’una plaça on mirem la Tv i que solem tenir al menjador? sofà. (sofàs)

· És necessari que coneixi a la teva mare perquè ens casem. (coneixi)

Si una dona no és morta és viua. (viva)

· Hi ha molts cotxes a les carreteres. (autos)

Aquest terreny és “de nosaltres”; és de tots. (nostre)

· No podré sopar fins que hagi acabat els deures. (no podré sopar hasta que acabi els deures)

Ho hem vist “unes quantes” vegades. Pots dir-ho d’una altra manera? Moltes. (algunes, diverses, varies)

· Tens una cosa al nas. Lo que tens al nas fa angúnia. (no ho hem aconseguit, havia de dir “lo”)

Si tinc un pastís, el parteixo en vuit trossos i me’n menjo un, me n’he menjat una part de vuit part. (vuitena/octava)

· Jo em pregunto si podrem anar d’excursió. (me)

Si sobren sardines i les has de llençar, és que n’havies fet masses i si vénen justes i tothom menja les que vol és que ja n’has fet justes. (massa, prou)

· Necessituc anar a comprar per demà dinar. (tinc de)

Si els dimarts sempre vas al mercat, dius que hi vas cada dimarts. (cada/tots)

· Tinc tota la feina a mig fer. (casi bé feta)

Quantes filles tens, si en tens més d’una i menys de tres? Dugues. (dues/dugues)

· La meva mare és diferents de la seva germana bessona. (diferenta)

M’agraden molt les peres; sempre que puc me’n poso al plat i en menjuc. (menjo, menjuc, menjut)

· Per escriure faig servir dos bolígrafus. Un de blau i un de negre. (bolígrafs)

No sé qui és aquest noi, ningú no me l’ha presentat, no el conec. (conec, coneixo)

· Quan m’aixeco al dematí em rento la cara. (dematí)

Si no ho vols fer, no ho facis. (facis, fagis)

· Aquesta casa em toca a mi. (pertanyeix)

Si no li’n vol donar, que no li’n dongui. (doni, dongui)

· A la perruqueria enraonuc alt perquè amb els secadors no ens sentim. (enraono)

Quan no en té prou, ho parteix per la meitat. (parteix)

· Parluc català perquè és el que sempre m’han ensenyat. (parluc)

Els pagesos munyeixen les vaques cada dia.(munyen)

· No me’n recorduc del que vaig menjar ahir. (recorduc)

Aquesta criatura està estossegant. (tus, tosseix)

Si tots nosaltres poguéssim viure sense treballar, seríem molt feliços. (poguessim)

No ho va fer perquè no podia: No ho va poguer fer. (poder, poguer)

No ho pot fer encara que vulgui: No ho pot fer ni volguent. (volent, volguent)

Si begués més, aniria tot el dia al vàter a fer pipi. (begués, pixar/ fer pipi/orinar)

Compres el cafè sense moldre o molrat? (mòlt, molgut, molrat)

Aquest escriptor està tot el dia escriguent. (escrivint)

Posem el cul a la cadira i ens assentem. (asseiem, assentem)

To no saps com ha anat; si ho haguessis sabut t’esgarrifaries. (sabessis)

Li agrada molt jeure; es passa el dia jaguent. (jaient, jaguent)

Fer-ho lentament vol dir fer-ho a poc a poc. (a poc a poc/poc a poc)

Sempre compro taronges, però avui no em vénen bé i en lloc de taronges, compraré mandarines. (en ves de, en comptes de, en lloc de)

FONÈTICA

Aquestes són les paraules que voliem que les entrevistades llegíssin o interpretéssin amb les imatges que penjarem a continuació.

Taronja-Números-Televisió-Tren-Faldilla-Conills-
Església-Mitges-Cartró-Quaranta-Remull-Estiu-
Medusa-Gasa-Xinès-Seixanta-Exèrcit-Injecció-
Cérvol-Esprémer-Cella-Agulla-Tallar-Genoll-
Les roques-Futbol-Aigua-Llengua-Pasqua-Ascensor-
Fetge-Rellotge-Corretja-Platja-Metge-Metgessa-
Aquest nen-Cabassos-Exili-Diòptries-Vull-Sant Andreu-
Qualsevol-Brussel·les-Pressionar-Exercici-Xerès-Assolellat-
Advocat-Emissora-Els joves-Gendre-Desitjar-nosaltres-
Casos-res-Transistor-Pertanyeix-Treballar-Veritat-
atmosfera-Èxit-Poble-Discussió-Medul·la-On hi havia-
Com-Àsia-Consomé-Segle-Aixís-Mil·lèssima-Madrid-
Salt-Quan-Entusiasme-Dissoldre-Paràsit-Exemple-
Arreglat-Vols-recordo-parlo-enraonut-corregireu-

miércoles, 25 de febrero de 2009

Les segones entrevistes (Montserrat i Maria)

LES CONCLUSIONS FINALS!

TERCERA ENTREVISTA!

viatge Itàlia ! :D

Anècdotes!

ARA PLA!!!

Dades personals

+ blocs

Enllaços

Arxiu del blog

MORFOLOGIA DE LA PRIMERA ENTREVISTADA

MORFOLOGIA DE LA SEGONA ENTREVISTADA

FONÈTICA